Egipte i Txetxènia: noves onades de violència homòfoba

Egipte i Txetxènia són l’escenari de dos dels brots d’homofòbia d’Estat més virulents que han sorgit darrerament a nivell mundial. Si bé el col·lectiu LGBT és objecte de discriminacions i violències arreu del planeta, aquests dos casos resulten especialment alarmants i requereixen una reacció immediata per part de la comunitat internacional. Què és el que està passant exactament en aquests dos territoris?

(Versión en castellano aquí)

EGIPTE

Condemnes de fins a cinc anys de presó a persones homosexuals només per la seva orientació sexoafectiva. Això podria ser una realitat a Egipte si s’aprova la proposta de Llei que s’ha presentat al Parlament Egipci per part de més de seixanta diputats. El text proposa penes que poden anar fins als 5 anys de presó – o fins als 15 anys en cas de ‘múltiples càrrecs’ – per a les relacions sexuals entre persones del mateix sexe. Fins ara, el col·lectiu LGBT era castigat a Egipte en base a una legislació més general, la que regula la prostitució, que podia comportar fins a tres anys entre reixes. Amb la nova proposta de Llei, no només augmentarien els anys de condemna, sinó que a més es podria castigar també la promoció o publicitat de reunions del col·lectiu LGBT, o l’exhibició de símbols o cartells. La llei també permetria publicar els noms de les persones condemnades en diaris públics de gran tirada, amb l’objectiu d’humiliar-les.

Aquesta proposta legislativa forma part de l’onada de repressió homòfoba que va començar a Egipte el passat 22 de setembre, quan es va exhibir una bandera arc iris en un concert a El Caire. L’Estat va decidir respondre a aquest acte amb una repressió sense precedents: més de 70 persones han estat detingudes a Egipte des del dia del concert segons Amnistia Internacional, acusades de ser homosexuals. Algunes d’elles haurien estat sotmeses a exàmens anals, la qual cosa podria constituir un acte de tortura segons la definició internacional d’aquesta. D’aquests detinguts, almenys 20 haurien estat ja condemnats en base a la legislació actual, segons afirma Amnistia.

El Comité de Drets Humans de la ONU ja va considerar el 1994, en el cas Toonen v. Australia que les lleis que criminalitzen l’homosexualitat vulneren el dret a la vida privada, garantit en l’article 17 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.  Aquesta visió és compartida per altres organismes internacionals com el Tribunal Europeu de Drets Humans.

TXETXÈNIA

“Sou una vergonya per a la nostra gent; no hauríeu d’existir. Us capturarem a tots.” Això és el que hauria afirmat la policia txetxena en relació al col·lectiu LGBT del país, segons afirma la organització Russia LGBT Network.

Desgraciadament, el cas d’Egipte no és el més greu en quant a la persecució que viu el col·lectiu LGBT actualment. Diverses fonts segueixen apuntant a un possible extermini sistemàtic de persones acusades de ser homosexuals la república russa de Txetxènia.

La passada primavera ens arribaven notícies estremidores de Rússia: almenys 100 persones haurien estat detingudes, torturades i empresonades per “sospitoses de ser homosexuals”. Algunes veus parlaven de la possible existència d’autèntics camps d’extermini per a persones homosexuals a Txetxènia. Elena Milashina, periodista del diari que va reportar els fets el passat abril, ja anunciava que els constava l’existència de quatre presons secretes on tenien detingudes a persones LGBT, on eren colpejades, torturades i assassinades.

Set mesos després, i davant la vergonyosa passivitat internacional, les xifres de víctimes han anat en augment. El diari rus Novaya Gazeta informava mesos després que el nombre de detinguts superava els 200, i que un total de 27 persones haurien estat executades. La por impedeix que amics o familiars de les víctimes denunciïn la situació. Mentrestant, segueixen arribant testimonis absolutament aterridors de persones que han estat víctimes d’aquesta “purga” contra el col·lectiu gai en la república caucàsica. És el cas de Maxim Lapunov, detingut i torturat durant dotze dies per la policia txetxena, que ha pogut fugir del país. Lapunov explica com el van capturar durant la nit, el van interrogar i torturar per forçar-lo a delatar a altres persones homosexuals, i el van tancar en una cel·la on rebia pallisses diàries. Lapunov explica que cada dia l’asseguraven que el matarien, i li deien com ho farien.

Fa tan sols unes setmanes, diverses ONG denunciaven la presumpta desaparició, tortura i assassinat del cantant rus Zelimkhan Bakaev, possiblement en un camp de concentració a Txetxènia. Bakaev hauria acudit a la capital txetxena per assistir a la boda de la seva germana, i es troba desaparegut des del passat mes d’agost. Segons l’organització Russian LGBT Network, la desaparició i presumpte assassinat del cantant formen part de la campanya dirigida contra homes homosexuals a la regió del sud de Rússia.

Mentre la comunitat internacional contempla aquesta atrocitat des d’una vergonyosa inacció, algunes organitzacions de drets humans han decidit prendre partit. És el cas de tres organitzacions LGBT franceses, Stop Homophobie, Mousse i el Comité Idaho France, les quals han portat el cas davant el Tribunal Penal Internacional. La denúncia parla d’un possible genocidi organitzat pel govern txetxè i el seu president, Ramzan Kadyrov, el qual qualifiquen com a ‘arquitecte del genocidi’.

Tanmateix, les possibilitats de que la Fiscalia del Tribunal de La Haia comenci a investigar els fets són escasses. A finals del 2016, Rússia es va retirar del tractat que regula aquesta Cort internacional, l’Estatut de Roma. Què implica això? Que el Tribunal ho té més difícil per investigar possibles crims internacionals que s’hagin pogut cometre en territori rus: l’única manera de tirar endavant una investigació passaria per a que el Consell de Seguretat de la ONU acordés per unanimitat remetre el cas a la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional. A la pràctica, però, això és gairebé impossible, donat el poder de veto del que disposa Rússia en tal Consell de Seguretat. En definitiva: és Rússia la que té l’última paraula per a decidir si la situació a Txetxènia acaba essent investigada per la Cort Penal Internacional.

La investigació dels fets a nivell intern sembla igual d’improbable. La Defensora del Poble de Rússia va considerar, després del testimoni de Maxim Lapunov, que hi havia suficients indicis com per iniciar una investigació interna sobre els fets. No obstant,  cinc activistes van ser detinguts a Moscou quan intentaven fer una petició a la Fiscalia General russa per a que investigués la situació a Txetxènia. Tot i la declaració d’intencions per part de la Defensora del Poble, les autoritats russes semblen poc predisposades a obrir una investigació.

En aquests moments, fugir segueix essent l’única esperança per a la població LGBT de Txetxènia. Segons la organització russa Russian LGBT Network, la qual ha aconseguit amagar més de 60 homes gais txetxens en altres punts del territori rus, la cooperació internacional per proporcionar un refugi segur és escassa. Segons apunta aquesta organització, només tres països a nivell europeu haurien acceptat col·laborar amb la reubicació d’aquestes persones: França, Alemanya i Lituània. La situació sociopolítica de la UE en els darrers pot haver contribuït a la desídia dels estats europeus en relació a les persones que fugen de la persecució homòfoba a Txetxènia. Sigui com sigui, la realitat segueix essent preocupant: a dia d’avui, menys de la meitat de les persones que haurien estat evacuades per aquesta organització haurien aconseguit fugir de Rússia.

La pressió política internacional pot tenir un paper clau per a aturar aquesta situació. La realització d’una campanya sobre Txetxènia per part del col·lectiu LGBT a nivell internacional podria aconseguir afegir pressió als Estats per a que ofereixin asil a les persones que han de fugir d’aquesta república russa, i a la vegada podria forçar alguns governs europeus a pressionar les autoritats centrals russes per a que iniciïn investigacions efectives i imparcials. La via del Tribunal Europeu de Drets Humans – del qual Rússia encara forma part – podria ser útil una vegada s’hagués avançat en les investigacions i es disposés de més informació en la que basar la demanda contra Rússia.

Tal i com apuntava Maxim Lapunov, retingut i torturat per la policía txetxena, “si els nostres drets poden ser violats d’aquesta manera a Txetxènia, poden ser violats en qualsevol regió. I ningú sap qui serà el següent”.

 

(Imatge: http://www.forosperu.net)

Referències:

http://www.independent.co.uk/news/world/europe/chechnya-gay-genocide-international-criminal-court-torture-detain-homosexual-russia-region-a7740271.html

http://www.bbc.com/news/world-europe-39937107

https://euobserver.com/lgbti/138680

https://eu-ocs.com/russian-ombudswoman-investigate-anti-gay-persecution-chechnya/

http://www.pinknews.co.uk/2017/11/07/human-rights-watch-plea-for-information-on-missing-gay-singer-from-chechnya/

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s