Guía legal ràpida per l’1-O: què cal saber?

(Imatge: https://proyectgoliath.wordpress.com/anti-represion/)

En els últims dies hem presenciat esdeveniments que fan posar en dubte que l’Estat espanyol segueixi sent un Estat de Dret. No obstant, la llei protegeix els ciutadans davant els abusos de poder i és la única eina que tenim a l’abast per a fer valer els nostres drets fonamentals. Davant la perspectiva d’uns dies que es preveuen plens de manifestacions, concentracions i protestes en l’espai públic, i en un context en que milers d’efectius policials es troben a Catalunya per tal d’evitar que es celebri un referèndum, és fonamental conèixer quins són els nostres drets i com hem d’actuar davant de qualsevol incident. Conèixer els teus drets et dóna poder i et protegeix davant dels abusos.

Si vols saber quins delictes et poden imputar i quins no, què fer si la policia et demana que t’identifiquis, què et poden demanar i què no en un escorcoll, i com fer valer els teus drets en cas de detenció, segueix llegint.

DESMUNTANT LA POR: DE QUINS DELICTES ESTEM PARLANT?

El discurs del Dret penal és habitual últimament en els mitjans de comunicació: el sentim de la mà de la Fiscalia, d’organismes policials, i també de polítics. Però, què hi ha de veritat en tot això? Quins delictes es poden cometre en la celebració del referèndum de l’1-O i en les manifestacions per defensar-lo? I quins delictes es mencionen només per posar por?

Delicte de sedició: Segons l’article 544 del Codi Penal espanyol, la sedició consisteix en un aixecament públic i ‘tumultuari’ – és a dir, amb un cert grau de violència – per tal d’impedir per la força o de manera il·legal que una autoritat, corporació o funcionari púbic apliqui allò previst en la llei. No obstant, només es pot castigar penalment als que hagin dirigit o induït la sedició, és a dir, als ‘líders’ d’aquest aixecament públic. En cap cas es pot castigar a les persones que simplement s’han sumat a l’aixecament. I recordem que només constitueixen sedició els aixecaments ‘tumultuaris’, en cap cas una mobilització pacífica i ordenada.

Delicte de desobediència a l’autoritat: Per a que es cometi aquest delicte, s’ha d’haver desobeït a l’autoritat judicial o policial. La desobediència exigeix que prèviament s’hagi dictat una ordre directa i concreta, dictada amb les formalitats legals, imposant al particular una determinada conducta. Aquesta ordre ha de ser coneguda per al particular – no podem desobeir una ordre que desconeixíem -. El particular s’ha d’haver negat a complir l’ordre.

Imaginem, per exemple, que un col·legi electoral es troba precintat per l’autoritat. Si algú trenca el precinte per accedir al col·legi, només estaríem parlant de delicte de desobediència si hi ha una ordre clara de no entrar per part de la policia, i es pot demostrar que aquesta ordre era coneguda per la persona que trenca el precinte. En tot cas, si no es pot identificar la persona concreta que trenca el precinte, no es pot procedir contra tothom que es trobi al local. Si no identifiquen l’autor concret, no hi ha delicte. Recordem que és l’acusació la que ha de provar, sense cap mena de dubte raonable, quines persones va trencar el precinte exactament. Si això no es prova, no hi ha condemna.

Què ens pot passar si ens imputen un delicte de desobediència? En el pitjor dels casos, si la desobediència és considerada greu, la pena no pot superar l’any de presó, pel que no s’entraria a presó si no es tenen antecedents penals. Si la desobediència és lleu, tal sols estaríem parlant d’una multa. Resumint, el delicte de desobediència no implica presó si no es tenen antecedents penals. Per norma general, només pot implicar una multa. I això en cas que aconsegueixin provar davant d’un jutge quina persona concreta va desobeïr. 

Delicte d’atemptat a l’autoritat. Aquest delicte requereix que s’agredeixi violentament o s’intimidi greument a un agent policial. La pena prevista va de un a quatre anys de presó i multa, però només el podem cometre si hi ha violència o intimidació greu a una autoritat. Si hem actuat pacíficament, no estem cometent aquest delicte en cap cas.

A banda d’aquests delictes, en el curs de manifestacions o protestes se’ns poden aplicar sancions administratives previstes en la llei coneguda com a ‘Llei Mordassa’. Una conducta sancionable sota la Llei Mordassa no és un delicte, per tant no pot implicar mai una pena de presó ni se’ns pot detenir per haver-la comès. Només se’ns pot identificar per iniciar un procediment administratiu que, en el pitjor dels casos, pot acabar amb tan sols una multa. Llegeix més sobre la Llei Mordassa aquí.

CONSELLS PRÀCTICS. QUÈ CAL SABER EN CAS DE…

Identificació: Si la policia ho demana, ens hem d’identificar – ho poden demanar en qualsevol moment -. Per tal d’identificar-nos, només hem d’ensenyar el DNI, però no ens poden preguntar res més enllà de les dades que apareixen en el DNI. És important donar una adreça correcta a efectes de notificacions judicials. En tot cas, cal sempre demanar – amb respecte i educació – que el policia també s’identifiqui amb la seva placa i, si és possible, apuntar o fer una foto del número d’identificació.

Què passa si ens neguem a identificar-nos? Ens poden dur a comissaria però no en condició de detinguts. Això implica que no ens podem posar en una cel·la ni requisar-nos objectes personals, només ens poden tenir a comissaria amb l’objectiu d’identificar-nos i ens han de deixar marxar un cop ho hagin fet.  Cal tenir en compte que la negativa a identificar-nos, o la identificació amb dades falses, pot suposar una infracció administrativa sancionable amb una multa sota la Llei Mordassa. Per això, cal dur sempre el DNI.

Escorcolls: En qualsevol moment, si estem en un espai públic, la policia pot realitzar un escorcoll de les nostres pertinences. En un escorcoll, cal garantir la intimitat en tot moment, especialment en el cas de menors d’edat.

Què pot fer la policia en un escorcoll?

  • Poden mirar dins de les bosses, motxilles…etc. És recomanable que els hi ensenyem nosaltres mateixos l’interior d’aquestes, ja que els agents policials no estan legalment autoritzats a tocar els objectes de dins la bossa, però sí a requerir que se’ls hi mostri tot el contingut d’aquesta.

Què NO pot fer la policia en un escorcoll?

  • No poden tocar els objectes de l’interior de la bossa o motxilla. Si ho fan, cal recordar-los de manera respectuosa que no poden fer-ho i que tu ja els mostraràs l’interior de la bossa.
  • No poden fer cap registre corporal sense autorització judicial. Un registre corporal sense tal autorització suposa una vulneració dels teus drets fonamentals i pot comportar conseqüències per al policia que el realitzi.
  • No poden agafar-te el mòbil i encara menys llegir missatges i altres continguts. Si ho fan, estan cometent una il·legalitat i això pot tenir conseqüències per a ells, per tant cal apuntar el seu número d’identificació. De tota manera, s’aconsella tenir el mòbil protegit amb una contrasenya. En cap cas se’t pot obligar a revelar la contrasenya del mòbil.

A la pràctica, s’han donat casos en que la policia ha requisat mòbils amb l’excusa de la Llei Mordassa. Sota aquesta llei, es pot sancionar administrativament (multa) la gravació d’imatges en la que es vegi clarament la cara de l’agent policial, per a després penjar-ho a Internet. Cal, per tant, evitar gravar o fotografiar directament la cara d’un policia, intentar limitar-nos a gravar o fotografiar el número d’identificació, o bé a gravar un pla general sense que es puguin distingir clarament les cares dels agents.

Poden entrar a casa meva? L’escorcoll d’un domicili o oficina particular per part de la policia només es pot realitzar si el propietari dóna permís per entrar, o si la policia té una ordre judicial específica d’entrar en aquell domicili en concret. En tot cas, el propietari té dret a estar present mentre s’escorcolla el seu domicili.

Detencions: Només es pot detenir a un sospitós d’haver comés un delicte. Si la policia et deté, estan obligats a informar-te de que quedes oficialment detingut, per quin motiu i quins són els teus drets. Una detenció sense causa legal és una vulneració dels teus drets fonamentals.

En qualsevol cas, cal no declarar absolutament res davant la policia ni al carrer ni a comissaria, ja que es podria utilitzar posteriorment en contra teu. Demanar la presència d’un advocat, ja sigui particular o d’ofici, i entrevistar-se privadament amb ell abans de fer cap declaració.

Cal tenir present en tot moment quins són els teus drets com a detingut:

  • Dret a ser informat dels fets que se t’imputen
  • Dret a guardar silenci i a no respondre a cap pregunta.
  • Dret a no declarar contra tu mateix i dret a no confessar-te culpable.
  • Dret a designar un advocat de la teva elecció, o bé que se’n designi un d’ofici, i a sol·licitar la seva presència.
  • Dret a trucar a un familiar o persona propera per tal d’informar-lo que has estat detingut i del lloc on et trobes.
  • Si el detingut és estranger i no entén el castellà, té dret a un intèrpret gratuït.
  • Dret a ser visitat per un metge. Es recomana demanar sempre una visita mèdica per si hi ha hagut alguna lesió, que pot haver quedat inadvertida en un principi (blaus, talls…), per tal d’obtenir un part mèdic. Aquest part pot ser la única prova de les lesions en un eventual judici.
  • Dret a ser posat en llibertat o bé a ser portat davant d’un jutge en un període màxim de 72 hores.

Què és el que sí pot fer la policia en cas de detenció? Et poden requisar els objectes personals, incloent arracades, pírcings i similars. Et poden requisar el mòbil però segueixes tenint dret a una trucada i no et poden obligar a dir-los la contrasenya. Només poden intervenir les teves comunicacions amb una ordre judicial. Pot fer fotografies del detingut, i en especial de trets físics distintius com tatuatges o cicatrius. Pot preguntar-te el que creguin convenient, però en cap cas tens la obligació de respondre (i es recomana no fer-ho).

Consell pràctic: Cal negar-se en tot moment a posar-se roba que ens doni la Policia, i menys encara que se’ns facin fotografies amb aquesta roba.

On trucar en cas de detenció?

– L’associació d’advocats Drets ha habilitat un número per sol·licitar assistència lletrada: 697 83 29 11.

– En tot cas, es pot trucar a un advocat de confiança o demanar la designació d’un advocat d’ofici. La policia està obligada a trucar a l’advocat que tu els indiquis.

En tot els casos, cal evitar la violència i mantenir les formes. És vital no caure en provocacions, respondre sempre amb respecte i de manera pacífica, i guardar sempre totes les proves possibles per a eventuals processos judicials que es puguin donar en un futur.

Cal deixar clar que, abans que res, aquest és un moviment absolutament pacífic, basat en l’acció no-violenta, i cal seguir aquest principi en qualsevol situació. Actuar de manera pacífica i respectuosa ens protegeix de qualsevol amenaça d’accions legals i dóna legitimitat a les reivindicacions polítiques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s