En defensa de la Llei d’Igualtat LGBTI

(Foto: http://www.diariocritico.com).

Versión en castellano aquí

Avui, per primera vegada a la història, es debat al Congrés de Diputats una Llei per la Igualtat del col·lectiu LGBTI. La proposició, introduïda per Unidos Podemos, reconeix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i intersexuals en tots els àmbits de la societat. Després de l’aprovació de lleis similars a nivell autonòmic, aquesta llei pretén estendre la igualtat d’aquest col·lectiu a tot l’Estat. Entre d’altres aspectes, la llei avança en la despatologització de la transsexualitat, reconeixent les identitats trans com a part de la diversitat humana i no com a un trastorn o patologia; adopta mesures contra el bullying homofòbic o transfòbic, obliga a les institucions a intervenir davant de situacions de discriminació i preveu un règim de sancions administratives per a conductes que atemptin contra els drets del col·lectiu LGBTI.

Tots els partits, inclòs el PP, es van comprometre a votar-hi a favor. Tot i així, la llei no ha estat exempta de polèmica.

S’ha eliminat l’article 4 – un dels més polèmics -, que permetia l’eliminació, destrucció o incautació de publicacions sense autorització judicial. Com bé es va apuntar des de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació, aquesta disposició podria ser titllada d’inconstitucional a l’anar en contra de l’article 20 de la Carta Magna, segons el qual el segrest de publicacions i altres mitjans d’informació només es podrà realitzar en virtut de resolució judicial.

La proposta de llei que avui es debat a tràmit, però, manté les sancions administratives – que poden arribar fins a 45.000 euros per a actes discriminatoris contra el col·lectiu LGBT -. Aquest és el punt que més polèmica està generant, ja que des d’alguns sectors s’apunta que les limitacions a la llibertat d’expressió son competència del Poder Judicial i no d’un funcionari administratiu. Tal i com està redactada la Proposta de Llei, seria l’Administració i no un jutge qui sancionaria certs atacs verbals cap a les persones LGBTI. Així, per exemple, una persona podria ser sancionada per un comentari homòfob a les xarxes socials, i seria un funcionari qui imposaria la corresponent multa, sense que sigui un jutge – en un principi – el que ponderi si aquest comentari ha sobrepassat o no la frontera que separa la llibertat d’expressió del discurs d’odi.

A més, els crítics amb aquesta proposta de llei han apuntat que el discurs d’odi ja està regulat en el Codi Penal, el qual preveu penes de presó per a aquests comportaments. Des d’aquest punt de vista, opinen que s’estaria produint un solapament ja que dues lleis diferents – La Llei d’Igualtat LGBTI i el Codi Penal – estarien castigant la mateixa conducta.

Finalment, els qui critiquen la llei adverteixen dels riscos de deixar que un funcionari decideixi on acaba la llibertat d’expressió i comencen les conductes sancionables. Assenyalen que això és competència exclusiva dels jutges i que ignorar-ho suposaria una atac a la separació de poders.

No nego en absolut que aquests arguments són raonables, i els puc arribar a compartir en certa mesura. Es pot creure que si avui, amb l’objectiu de protegir al col·lectiu LGBT, aprovem una llei que permet multar a certes formes d’expressió sense la intervenció d’un jutge, correm el risc de normalitzar el fet que un funcionari públic tingui el poder de decidir sobre què és i què no és llibertat d’expressió. Si bé aquest risc existeix, opino que existeix un terme mig entre l’arbitrarietat absoluta i la desprotecció d’un dels col·lectius més atacats de la nostra societat.

Ningú amb una mínima noció d’actualitat negaria que cal posar solució al nombre creixent d’agressions i discriminacions contra persones LGBT  que tenen lloc gairebé a diari en el conjunt de l’Estat espanyol. Les eines vigents fins ara – bàsicament, el Codi Penal – han demostrat ser ineficaces per fer-hi front. Si bé un procés penal és més garantista que una sanció administrativa, també pot resultar ser un recurs inaccessible i inútil en molts casos degut als seus costos econòmics i sobretot al fet que es pot allargar durant anys, davant la impotència de les víctimes. Estem parlant de la impunitat d’uns comportaments inacceptables i destructius amb els drets de milions de persones.

Si bé és cert que les limitacions a la llibertat d’expressió són una matèria delicada, també és innegable que cal donar resposta a aquesta situació. Establir sancions administratives per combatre la LGBTIfòbia no és incompatible amb respectar els principis i garanties bàsiques d’un Estat de Dret, sempre que es faci de la manera adequada. Cal tenir en compte les crítiques per millorar la llei: davant el risc d’arbitrarietat per part dels funcionaris públics, cal una redacció acurada i precisa de les conductes sancionables i unes sancions ja determinades legalment. A més, encara que sigui un funcionari qui imposi les sancions, la última paraula la segueix tenint el Poder Judicial: tota sanció administrativa pot ser controlada per un jutge a posteriori. Una persona multada en base a la Llei d’Igualtat LGBTI pot recórrer davant del jutge si no hi està d’acord. Per tant, igual que en el procés penal, la limitació a la llibertat d’expressió quedaria sota control judicial. La diferència és que, amb la Llei d’Igualtat, serà la persona sancionada, i no la víctima, qui haurà d’esperar a la resolució del jutge. Estem parlant de protegir a la víctima sense menystenir els drets de la persona sancionada.

De la mateixa manera que les víctimes de la LGTBIfobia a Catalunya es mereixen que la llei catalana ja existent s’implementi de manera efectiva, les persones LGBT que viuen a la resta de l’Estat tenen dret a una llei que els empari de manera integral. Les societats avancen, i les seves lleis no poden anar per darrere.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s