Què és el litigi estratègic?

A banda de dirimir interessos privats i aplicar la llei de manera automàtica, la justícia també pot ser un espai de debat públic on visibilitzar certes problemàtiques socials i buscar canvis duradors a nivell polític. Aquest és l’objectiu de la tècnica coneguda com a “litigi estratègic” o “litigi d’interès públic”.

Un cas concret, un impacte global

Un procés de litigi estratègic comença amb la selecció d’un cas amb interès públic, que generalment afecta a diverses persones o col·lectius, amb la intenció d’iniciar un procés judicial que té com a objectiu aconseguir un canvi social. Com? A través de l’adopció, creació o modificació de polítiques públiques, de legislació o d’un canvi en les conductes de les autoritats i de la societat en general.

Pensem, per exemple, en un país on es reprimeix en certa mesura el dret fonamental a la llibertat d’expressió.  Per tal d’abordar aquesta problemàtica, es podria seleccionar un cas concret en que s’hagi reprimit la lliure expressió d’idees de manera injustificada, i iniciar un procediment judicial en que l’objectiu  sigui, a banda de defensar a la víctima d’aquesta repressió en concret, iniciar un procés de canvis socials i legislatius per tal de garantir el dret a expressar-se lliurement sense por a represàlies. Uns canvis que acabarien beneficiant a tota la població.

Així doncs, i a diferència d’un litigi convencional, el focus d’un litigi estratègic està posat no en una disputa entre interessos privats sinó en una qüestió social més àmplia. Es tracta de tirar endavant un cas particular que pugui tenir grans repercussions a nivell social i que obligui als jutges i tribunals a revisar l’acció política de l’Estat. Es busca qüestionar la llei aplicable i la seva interpretació, crear consciència pública entorn a un tema en concret.

I això és legítim?

Automàticament, però, es planteja un dubte: estan els jutges legitimats per a interferir activament en l’àmbit polític? Són els tribunals l’àmbit adequat per a lluitar per a certes causes socials o per promocionar els drets humans?

En primer lloc, hem de tenir en compte que la intervenció judicial en assumptes considerats com a “polítics” no posa en perill el sistema democràtic, sinó que el pot arribar a enfortir. La democràcia no només es basa en la presa de decisions per part de la majoria, sinó també en els drets de les minories.  Aquest segon aspecte pot sortir reforçat gràcies a un litigi estratègic orientat a defensar els drets d’una determinada minoria social. També és una bona manera d’exigir als poders públics que justifiquin les seves decisions en matèries que afecten als drets humans, la qual cosa no pot fer sinó millorar la qualitat democràtica d’una societat.

Una eina al servei dels drets humans

El litigi estratègic pot actuar com a un catalitzador per a demandes democràtiques que no troben cabuda en els sistemes tradicionals de participació política. El procés judicial pot ser, doncs, un instrument per a empoderar col·lectius vulnerables per tal que puguin demanar explicacions als poders públics i fer sentir les seves demandes – sovint silenciades en l’àmbit polític-. Pensem, per exemple, en les demandes del col·lectiu de persones amb discapacitats.

Un procés de litigació estratègica es pot utilitzar amb l’objectiu de posar de relleu vulneracions sistemàtiques de drets humans o per a exposar públicament un cas que exemplifica un problema social més ampli. Per exemple, un cas de tortura o violència policial, enfocat de manera estratègica, pot ajudar a visibilitzar una situació de vulneracions sistemàtiques de drets humans en el sistema policial.

Un litigi estratègic sovint busca l’atenció de la societat per a crear complicitats i per a intentar modificar actituds socials existents. Per exemple, un litigi estratègic en l’àmbit dels delictes d’odi contra el col·lectiu LGBT pot ajudar a la sensibilització social respecte a aquesta problemàtica i pot donar eines a les potencials víctimes per tal de fer front a possibles agressions.  També pot posar de relleu la falta d’aplicació de legislació existent en la matèria per tal de pressionar a la comunitat jurídica a aplicar-la correctament.

Preparant el litigi estratègic

Mentre que en la litigació convencional el resultat ho és tot, en un litigi estratègic la sentència en el cas concret pren una importància relativa i s’ha de tenir en compte en un context més ampli. Una sentència desfavorable pot servir per a confirmar certes deficiències en la llei o la seva aplicació, i per tant pot ajudar a crear més consciència sobre el problema. Pensem per exemple en una sentència desfavorable en un cas de medi ambient que posa de relleu la necessitat d’adoptar una legislació mediambiental més protectora en relació a una determinada regió.

Abans d’iniciar un procés de litigi estratègic, és fonamental fixar-se un objectiu i preveure quines són els diferents resultats que es poden obtenir. A  l’hora de definir l’objectiu, és imprescindible tenir en compte la percepció social sobre aquell tema en concret, les possibles dificultats en obtenir proves, el nivell de consciència de les víctimes o el coneixement de la matèria per part dels jutges i tribunals.

La selecció del cas concret en un procés de litigi estratègic és un pas fonamental: cal tenir en compte el millor escenari per tal d’aconseguir els objectius estratègics i també s’ha de tenir en compte la posició de la víctima o demandant, en especial la seva situació socioeconòmica i la seva capacitat de resiliència davant d’un procés que pot ser llarg i esgotador.

Tècniques i aliats en el procés

Algunes tècniques poden ajudar a l’èxit d’un litigi estratègic. Per exemple, la intervenció d’una tercera part en el judici, normalment una organització de drets humans especialitzada en aquella matèria, pot ser de gran ajuda. És el que s’anomena amicus curiae (amic de la Cort) i es tracta d’una figura jurídica ben establerta en alguns àmbits com el del Tribunal Europeu de Drets Humans. Per exemple, Amnistia Internacional s’ha personat a nivell internacional en diversos casos relatius als drets de treballadors migrants; i l’ACNUR ha pres part en procediments relatius als drets de les persones refugiades en diverses jurisdiccions.

D’altra banda, l’ús d’estàndards internacionals és bàsic en un procés de litigació estratègica. El sistema internacional de drets humans, doncs, s’articularia no només com a última instància de protecció a les víctimes, sinó també com a una font de principis i estàndards mínims que poden servir per a denunciar i combatre les pràctiques d’alguns Estats en l’àmbit judicial.

El procediment judicial no pot funcionar com a un element aïllat en un procés de litigi estratègic. És imprescindible que les accions legals vagin unides a una campanya política que inclogui mobilitzacions de protesta, ús dels mitjans de comunicació, o col·laboració amb diverses organitzacions de drets humans. És fonamental també comptar amb una estratègia econòmica per finançar els costos del procediment judicial i amb una estratègia psicosocial per a donar suport a tots els actors implicats, en especial les víctimes i les seves famílies.

Al cap i a la fi, un procés de litigi estratègic mai pot servir com a substitut de l’acció política i els processos institucionals. No obstant, pot ésser una tècnica imprescindible per obrir noves vies de participació i per posar el focus del debat social i polític en temes que – per falta de visibilitat o per interessos privats – mai s’haguessin tingut en compte fent servir les vies tradicionals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s