Vint-i-una hores aïllat: què és l’aïllament penitenciari?

Una cel·la d’uns deu metres quadrats, amb un llit metàl·lic, un lavabo a ras de terra i una bombeta. T’imagines passar-t’hi vint-i-una hores seguides tancat? Vint-i-una hores sense parlar amb ningú, sense caminar, només tu i els teus pensaments en un silenci absolut? Això és el que suposa estar en l’anomenat règim penitenciari d’aïllament, vigent a casa nostra. Vegem en què consisteix exactament.

L’aïllament en cel·la consisteix en un règim penitenciari que inclou fins a vint-i-una hores d’aïllament al dia. Segons el Reglament Penitenciari, aquest règim d’aïllament es pot imposar per quatre raons:

  1. Com a mitjà coercitiu
  2. Com a mesura regimental per als presos preventius
  3. Com a sanció puntual
  4. Per haver estat classificat en primer grau penitenciari.

Les Regles Mínimes de les Nacions Unides per al Tractament dels Reclusos, conegudes com a “Regles Nelson Mandela”, estableixen que aquest règim d’aïllament ha de durar un màxim de 15 dies, i sempre en el marc d’una sanció disciplinària imposada només en casos excepcionals.

La Relatoria especial de la ONU contra la tortura ha recomanat en més d’una ocasió que  règim d’aïllament només s’apliqui en circumstàncies excepcionals i durant mínim temps possible. En el mateix sentit s’ha pronunciat el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura.

En teoria, doncs, es tracta d’un un règim excepcional i amb una duració reduïda. A la pràctica, però, es pot arribar a allargar durant mesos o fins i tot anys.

Les devastadores conseqüències de l’aïllament

Els estremidors casos d’autolesions o suïcidis de presos que es troben en aquest tipus d’aïllament han fet saltar les alarmes sobre la conveniència de seguir utilitzant-lo. En efecte, molts estudis han demostrat el dany mental crònic que pot comportar tenir a una persona aïllada durant tant de temps. Segons un informe de la Coordinadora Catalana de Prevenció de la Tortura, el règim d’aïllament penitenciari por portar conseqüències en la salut física com ara problemes gastrointestinals, cardiovasculars, migranyes, fatiga crònica o deteriorament de la vista; i problemes de salut mental que poden anar des d’ansietat i depressió lleu fins a automutilacions i suïcidis. Aquest últim va ser el cas d’una persona reclusa a la presó catalana de Brians, que es va treure la vida després de passar nou mesos en règim d’aïllament.

 És l’aïllament una forma de tortura?

No és d’estranyar, doncs, que el règim d’aïllament s’hagi considerat moltes vegades com a una tortura per si mateix, Així ho han afirmat diversos informes del Comitè contra la tortura de les Nacions Unides. Per la seva banda, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha considerat en nombroses ocasions que, en funció del context de l’aïllament i de les circumstàncies personals del pres, aquest tipus de règim penitenciari pot arribar a considerar-se com a tracte inhumà o degradant en el sentit de l’article 3 de Convenció Europea de Drets Humans.

En el cas de Ketreb contra França, el Tribunal d’Estrasburg va condemnar a l’Estat francès per vulnerar la prohibició de tortura o tractes o penes inhumans o degradants (article 3 de la Convenció) per haver aplicat una sanció d’aïllament sense valorar el risc per a la salut mental del pres.

A més de les vulneracions de drets humans que comporta l’aïllament en si mateix, resutla també problemàtica la falta de testimonis i de vigilància externa en aquestes cel·les apartades. Aquesta manca de transparència facilita la impunitat dels possibles maltractaments que puguin rebre els presos per part de les autoritats del centre penitenciari.

 Un problema social

Resulta evident que un règim penitenciari que aïlla els presos socialment i que té greus conseqüències per a la salut mental i física xoca frontalment amb el principi de reinserció social. En una societat democràtica, la finalitat de les presons i del sistema penal és la rehabilitació social de les persones preses, de manera que el compliment de les penes ha de servir per a preparar aquestes persones per a la seva reincorporació a la societat. El pas per un centre penitenciari ha de servir per propiciar un canvi en les persones recluses, per fomentar la seva empatia i habilitats socials, de manera que es puguin reinserir socialment en el futur evitant una possible reincidència delictiva. I és lògic pensar que el que pot aconseguir el règim d’aïllament és tot el contrari.

En aquest sentit, crida especialment l’atenció el fet que el Reglament Penitenciari prevegi l’aïllament com a modalitat de condemna per a “presos conflictius o inadaptats”. Aquesta categoria engloba presos amb trastorns i problemes de salut mental que, més que un aïllament en una cel·la, necessiten assistència mèdica i psicològica si volem complir amb l’objectiu de reinserir-los socialment.

A pesar de tot això, aproximadament el 2% de la població reclusa a Catalunya es troba en aquest règim d’aïllament. Durant l’any 2015, per exemple, hi van passar 642 persones.

És cert que la competència legislativa per abolir aquesta modalitat penitenciària correspon a l’Estat espanyol, però també és cert que Catalunya pot deixar d’aplicar-la a la pràctica, ja que té competències en l’àmbit de l’execució penal.

És per això que diverses organitzacions de drets humans han creat un manifest per demanar que aquesta pràctica es deixi d’aplicar,  on ja s’hi ha unit diverses persones i entitats.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s