Què està passant a Txetxènia?

(Versión en castellano aquí)

Fa dies que mig món mira a Txetxènia amb horror i incredulitat. Recentment, el diari rus Novaya Gazeta revelava que almenys 100 homes han estat detinguts i torturats per les autoritats txetxenes. El motiu? Són “sospitosos de ser homosexuals”. Segons diverses ONGs de drets humans, almenys tres dels detinguts haurien estat assassinats. Més endavant, s’ha confirmat l’existència de camps de concentració per a homosexuals a la república russa de Txetxènia.

Les autoritats txetxenes neguen les acusacions, argumentant que “no es possible perseguir el que no existeix en el país”, en referència al col·lectiu gay. Mentrestant, els periodistes que han revelat aquesta situació al món estan rebent ara d’amenaces de mort.

Els presoners d’aquests camps són víctimes de tortures i maltractaments, i només son alliberats a condició de que les seves pròpies famílies s’encarreguin de matar-los (el que es coneix a Txetxènia com a “assassinats d’honor”).

Persecució homòfoba

Es tracta d’una persecució al col·lectiu LGBTI només comparable a la de les autoritats nazis durant el Tercer Reich. Sabíem que Rússia fa anys que destaca per les seves polítiques homòfobes, però ningú estava preparat per a aquest brot de violència extrema en una de les zones més intolerants i violentes del país. Diversos governs occidentals, així com la ONU i el Consell d’Europa, han exhortat al Kremlin per a que posi fi a aquesta situació. No obstant, les pressions internacionals poden tardar a tenir un efecte – si és que n’arriben a tenir algun -, sobretot si no es prenen mesures més dràstiques.

Pressions internacionals?

Tot i que Rússia no forma part de la Unió Europea, si que és un Estat Membre del Consell d’Europa. No obstant, aquest organisme no té el poder suficient com per aturar immediatament l’intent d’extermini del govern txetxè. L’expulsió de Rússia del Consell d’Europa és la opció més dràstica que aquest organisme té a les seves mans, i no és la primera vegada que es planteja. Això suposaria, però, que Rússia deixaria d’estar sotmesa al control aquest òrgan, i que els ciutadans russos ja no es podrien acollir a la protecció del Tribunal Europeu de Drets Humans, per exemple. Paradoxalment, l’expulsió de Rússia podria empitjorar la situació a llarg termini. I encara que el Consell d’Europa o els organismes de la ONU es decidissin a actuar de manera immediata, els resultats arribarien massa tard.

La majoria de governs occidentals tenen una gran dependència econòmica respecte a Rússia, país que actua com a proveïdor de gas natural per a mitja Europa. Així, no és previsible que s’imposin sancions econòmiques o comercials a aquest país ni que es prenguin mesures encara més dràstiques com ara intervencions militars.

Intentar fugir, l’única opció

Mentre esperem que la comunitat internacional reaccioni, el col·lectiu LGBTI a Txetxènia es troba en un perill imminent. Diverses organitzacions de drets humans estan portant a terme plans d’evacuació per a treure a aquestes persones del país i ajudar-les a escapar. Tampoc és una tasca fàcil, però és la única opció viable que tenen les persones homosexuals a Txetxènia per a salvar la vida.

La protecció internacional, el dret d’asil, és l’únic que els queda. En les últimes dècades el món està vivint una polarització en quant a drets LGBTI: mentre la majoria de països occidentals avancen progressivament cap al ple reconeixement dels drets humans per a aquest col·lectiu, la persecució homòfoba en països asiàtics i africans està creixent fins a nivells alarmants. És aquí quan el primer grup de països tenen el deure moral de convertir-se en un refugi segur per a aquelles persones que, com en el cas de Txetxènia, fugen d’una mort segura. Europa, i especialment països com Espanya – un dels més avançats del món en quan a drets LGBT – han d’esdevenir un port segur per als que aconsegueixen fugir.

Rússia és massa poderosa com per forçar-la a canviar d’un dia per l’altre. Si volem ajudar al col·lectiu LGBT de Txetxènia i d’altres parts del món, comencem defensant les nostres democràcies, seguim treballant per a construir societats respectuoses amb els drets humans, i obrim les portes a tots aquells que ho necessitin.

El dret internacional obliga a acollir com a refugiats a totes aquelles persones que fugen de diferents formes de persecució en els seus països d’origen. Però no es tracta tan sols d’una obligació purament legal. Si algun supervivent que ha aconseguit escapar de l’horror de Txetxènia arriba a les nostres fronteres, acollir-lo i oferir-li protecció internacional és la única opció que es pot considerar com a humana.

(Foto: http://www.dailynewstrendz.com)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s