Entrevista a l’equip de SIRECOVI

Espanya té un problema amb les tortures i maltractaments policials. Així ho afirmen nombroses organitzacions de drets humans, tribunals internacionals i òrgans de l’ONU. Davant d’aquesta problemàtica, El Consell de l’Advocacia Catalana ha signat recentment un conveni amb la Universitat de Barcelona per a la creació d’un sistema de registre, comunicació i alerta de casos de violència institucional a través d’internet, anomenat SERICOVI. Avui publico l’entrevista que vaig fer al seu equip:

SIRECOVI és un mecanisme creat per lluitar contra la violència institucional i donar suport a les víctimes. Però, de què parlem exactament quan ens referim a la violència institucional? Quina tipologia de casos arriba a SERICOVI?

Des de l’OSPDH, entenem la noció de violència institucional com les diferents formes de violència exercides per les institucions de l’Estat, els seus òrgans i agents, en desenvolupament de les seves funcions del manteniment de la llei i l’ordre. La violència prové d’accions directes dels funcionaris de l’Estat; o bé a partir d’un caràcter estructural o contextual que, sense suposar un dol concret, són resultat de la passivitat política i institucional. Bàsicament, i fins al dia d’avui, estan arribant casos de maltractament en persones privades de llibertat en centres penitenciaris i CIE’s.

 Quan arriba a SERICOVI la denúncia d’una víctima, quin és el primer pas a seguir?

En primer lloc, es procedeix a valorar la versemblança  de la comunicació rebuda. Aquesta comprovació és imprescindible per activar el Sistema indepenent dels casos, i es farà:

  • mitjançant  contactes i/o visites a la víctima,
  • recepció i atenció de familiars i/o amistats de la víctima
  • contacte amb advocats/des, professionals de la medicina o autoritats
  • a més d’analitzar tota la documentació sobre el cas de què es disposi.

En segon lloc, obtindrem el consentiment de la víctima/informant per a poder registrar i comunicar el cas. El consentiment l’obtindrem a través del formulari en línia o per carta, o mitjançant una entrevista personal.

El següent pas és el registre del cas. L’eina SIRECOVI permet, registrar la situació comunicada en un fitxer creat especialment per a aquest fi per la Universitat de Barcelona.

Després d’aquest registre, i consentit per la víctima, el SIRECOVI inicia el procés de comunicació i alerta enviant la notícia rebuda a diverses institucions públiques i organitzacions socials (primer a nivell nacional i després a nivell internacional).

El SIRECOVI seguirà el cas, les respostes donades per les institucions i organitzacions, i de les accions preses per les institucions responsables en relació al cas reportat. Totes les comunicacions i procediments seran documentats a l’expedient del cas.

A banda de comunicar el cas a organismes nacionals i internacionals de drets humans, des de SIRECOVI s’ofereix algun tipus d’assessorament legal per denunciar els fets davant el sistema judicial espanyol?

El SIRECOVI no constitueix un mecanisme processal, no pot ser part ni tramitar processos penals ni judicis. Si es considera necessari, el que si  fem es derivar el cas a altres organitzacions de drets humans que formen part de la xarxa del SIRECOVI que poden oferir aquests serveis.

Hi ha una clara infrautilització del dret internacional dels drets humans en casos de violència institucional. En què cal avançar? Quins d’aquests instruments podrien ser útils per a lluitar contra la violència institucional a casa nostra?

Resulta evident que la manca d’informació respecte al recursos existents, per particulars però també pels diferents operadors del sistema, és una de les causes d’aquesta infrautilització, però també s’han de tenir present d’altres situacions: manca de recursos, desconfiança, por a represàlies… Tots el tractats i convenis que ha estat ratificats per Espanya esdevenen dret a ser invocat davant dels nostres tribunals, per tant, s’han de conèixer.

Una de les problemàtiques més importants en casos de violència institucional és la impunitat dels responsables. Què hi ha darrere aquesta impunitat? Hi ha alguna cosa que falla en el sistema judicial?

La impunitat pot ser dolosa (manca d’interès per investigar, necessitat d’apagar focs que passen per un altre situació…) però també es donen situacions com condemnes fermes que a posteriori son indultades, condemnes per delictes contra la integritat moral (quan Espanya si té regulat com a fet delictiu la tortura – Itàlia ho va fer fa pocs mesos) davant de maltractaments clarament físics. En aquets punt no es pot oblidar la dificultat de poder demostrar aquests fets quan els mateixos succeeixen en situacions de privació de llibertat, la dificultat d’obtenir informes metges segons el protocol d’Estambul en casos de tortures (potser també per desconeixença dels professionals), les pors i les possibilitats de recursos de possibles testimonis o de la mateixa víctima….

L’Estat espanyol ha estat condemnat diverses vegades pel Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar casos de tortures. En què es tradueixen aquestes condemnes? Són realment efectives?

L’execució de les Sentències d’un Tribunal internacional, com és el d’Estrasburg, manca de mitjans coactius per assegurar-ne el compliment. Les Sentències “definitives” del TEDH, a més, deixen als Estats l’elecció dels mitjans a utilitzar en ordre jurídic intern per complir-les.

No existeix a Espanya – igual que succeeix en la major part dels Estats europeus – una regulació legal de l’execució de sentències del Tribunal d’Estrasburg, de manera que permeti el seu encaix en el sistema judicial espanyol a l’efecte d’anul·lar l’acte o la resolució fermes que han causat la vulneració del dret fonamental constatada en aquelles Sentències. El nostre ordenament jurídic processal no preveu l’execució pels Tribunals espanyols de les Sentències del TEDH, ni la possibilitat de revisar sentències fermes per un pronunciament del Tribunal d’Estrasburg.

El Govern en rebre la notificació de la Sentència, s’encarrega de l’execució dins de les seves competències, paga les sumes de diners que se li han assenyalat amb càrrec al pressupost del Ministeri de Justícia i adopta les mesures que estima necessàries per a l’efectivitat del pronunciament del Tribunal. Aquestes mesures poden incloure la iniciativa legislativa per promoure la reforma legal que impedeixi que en el futur tornin a produir-se fets similars.

La tortura i la violència institucional són un problema de primer ordre a l’Estat espanyol, però gran part de la població és aliena a aquesta qüestió. Hi ha una manca de sensibilització? Els ciutadans són conscients de quins són els seus drets davant les forces policials?

Probablement no. És cert que aquest tipus de situacions només en som conscients quan la mateixa ens és propera o pròpia. D’altra banda, en el supòsit ideal que la població fos conscient dels seus drets front l’Estat – i qui els representa també ho fos -,  entenc es faria un balanç personal de compensació. És a dir, es tindrien en compte possibles efectes positius i negatius de la materialització d’aquesta denuncia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s