Sis arguments contra la pena de mort

(HAZ CLIC AQUÍ PARA LEER LA VERSIÓN EN CASTELLANO)

Quan parlem de drets humans, hi ha certes situacions que ens haurien de fer posar en alerta. Una d’elles és la que vaig viure fa uns dies en una classe magistral sobre drets humans, impartida en una universitat europea en ple segle XXI. Analitzant la jurisprudència sobre el dret a la vida del Tribunal Europeu de Drets Humans, el professor pregunta, per curiositat, si algú dels presents es declara a favor de la pena de mort. La pregunta en si ja em va sorprendre. “Qui, formant-se en drets humans a nivell universitari, podria estar a favor de vulnerar el més bàsic de tots els drets?”. El que va passar després de la pregunta, però, hauria de fer posar els pèls de punta a qualsevol.

Lluny de formar-se el silenci, tres o quatre mans es van alçar.  Al veure que no estaven soles, unes altres tantes mans insegures també es van aixecar, el que significava que unes vuit persones, en una classe d’aproximadament cinquanta alumnes, es declaraven a favor de donar permís a l’Estat per a poder matar legalment a les persones. Remarco que totes aquestes persones cursen actualment estudis universitaris relacionats amb els drets humans.

El professor, dissimulant com podia la seva sorpresa – o directament la seva repulsió – va demanar als partidaris de la pena de mort que raonessin la seva posició.  Com era d’esperar, van sortir els clàssics arguments utilitzats pels populismes i per l’extrema dreta: “només per als casos més extrems” – obviant que hi ha tantes opinions sobre el que és extrem com persones al món -, “ajudaria a prevenir més delictes” – passant per alt els estudis que demostren el contrari -, o l’argument més repugnant de tots: “mantenir algú a la presó de per vida és molt car, la pena de mort serviria per estalviar recursos”.

Més tard, reflexionant sobre el tema, em vaig adonar de que aquella anècdota no era més que una petita mostra del que està passant en els últims mesos en el món occidental: estem vivint un gir polític cap a l’extrema dreta, amb tot el que això comporta. I, en temps convulsos, és fàcil caure en els seus paranys, i un d’ells és el discurs favorable a la pena de mort per acabar de manera “fàcil” amb alguns problemes. És aquí on hem de tenir més clar que mai quines són les raons per defensar la democràcia i els drets humans. Cal tallar d’arrel qualsevol discurs favorable a la pena de mort. Hi ha molts arguments per posicionar-se en contra d’aquest càstig inhumà, però a continuació exposo els que són més convincents des del meu punt de vista:

  1. Legalitzar la pena de mort significa donar poder a l’Estat per a que pugui matar legalment. Els poders públics tenen la obligació de vetllar per la nostra vida. No obstant, amb la pena de mort, donem poder a l’Estat per a que ens la pugui treure. Un cop s’obre aquesta porta, tots en podem arribar a ser víctimes i el dret a la vida queda reduït a paper mullat, igual que la resta de drets humans. L’Estat passa de protegir la vida dels ciutadans a poder-los matar quan i com consideri convenient.
  2. Estar a favor de la pena capital implica també estar a favor de la tortura. La prohibició de tortura és la norma de jus cogens – és a dir, imperativa en dret internacional – més estesa i reconeguda per totes les nacions del món. Molts tribunals internacionals han reconegut que el fet de condemnar una persona a la pena de mort, i tenir-la durant un temps determinat al corredor de la mort esperant l’execució, implica un sofriment psíquic tan desmesurat que equival a una forma de tortura – conegut com a death row phenomenon -. Amb la pena de mort, no només estem renunciant al dret a la vida sinó també a la prohibició de tortura, destruint així els dos pilars més fonamentals dels drets humans.

    L’argument del death row phenomenon invalida també el famós “ull per ull, dent per dent”: Aquesta prolongada tortura psicològica prèvia, sumada a l’execució en si, és un càstig molt més sever que la majoria de crims pels quals s’imposa la pena de mort.  A això cal afegir-li el fet de que no hi ha cap mètode d’execució que no impliqui també un atroç sofriment físic, tal i com s’ha demostrat després de la polèmica sobre la injecció letal als EUA.

  1. Els jutges són persones i, com a tal, cometen errors. Confessions falses, errors en la identificació de sospitosos i incompetència d’advocats defensors han portat a un dels països que més persones executa, Estats Units, a condemnar a mort a persones innocents en més d’una ocasió. És difícil conèixer xifres exactes, però hi ha estudis que apunten a que el 4,1% de les sentències de mort als EUA es deuen a errors judicials i condemnen a persones innocents. Casos com el de Carlos DeLuna, executat a Texas a la dècada dels 80, provant-se posteriorment que era innocent, haurien de servir per fer callar a qualsevol defensor de la pena de mort.
  2. La pena de mort no serveix per a prevenir més delictes. No només no hi ha cap prova convincent que demostri l’eficàcia de la pena capital en aquest sentit, sinó que nombrosos estudis han comprovat que no serveix en absolut per frenar la criminalitat. Segons un informe d’Amnistia Internacional, en països com la India o el Canadà el nombre d’assassinats es va reduir precisament quan es va deixar d’aplicar la pena de mort.
  3. Es pot arribar a convertir en un instrument racista, discriminatori o de repressió política. Diversos estudis apunten a que en països com els Estats Units, una sentència de mort és molt més probable si l’acusat és de raça negra o hispana, degut al biaix racista del sistema judicial. A més, molts estats utilitzen la pena de mort per a controlar a la dissidència política, acusant als opositors de delictes que no han comès per a poder-los executar. Un cop legalitzada la pena de mort, la frontera entre democràcia i dictadura queda difosa.

  4. Xoca frontalment amb el principi de reinserció dels presos. Aquest és un punt obvi però cal tenir-lo en compte. En un Estat democràtic, l’objectiu dels càstigs imposats pel sistema penal ha d’estar orientat a la reinserció social dels delinqüents. Aquest principi es basa en la idea de que tothom mereix una segona oportunitat – després d’haver complert amb la condemna pertinent – i en el valor intrínsec de la dignitat humana. Un sistema penal que contempla la pena de mort no respecta en absolut aquesta dignitat i nega, evidentment, qualsevol oportunitat després d’haver complert el càstig.

El discurs favorable a la pena de mort és sovint una reacció visceral quan es fan públics alguns crims realment atroços, però es també una manifestació de la por que sent molta gent davant d’amenaces com el terrorisme. No oblidem que l’extrema dreta i el feixisme s’alimenten precisament d’aquesta por, i la utilitzen per fer-se amb el poder i acabar amb la democràcia.

En una època amenaçada per fenòmens com el terrorisme internacional, l’arribada al poder de Trump o la pujada general de l’extrema dreta a Europa, cal defensar més que mai els drets humans i la idea en la que es basen aquests drets: la dignitat de les persones. I si creiem en la dignitat humana, hi hem de creure en tots els casos, fins i tot per a aquells que l’han negat en un primer moment al cometre crims atroços. La pena de mort només serveix perquè en comptes d’un assassinat, se’n cometin dos.

 “La foscor no pot vèncer a la foscor: només la llum pot fer-ho”.  

Martin Luther King Jr.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s