Tarajal: destapant l’escàndol

(Haz clic aquí para leer la versión en español).

Un petit espigó separa Espanya del Marroc a la platja de Tarajal, prop de la ciutat de Ceuta. Donat que una infranquejable tanca de filferro espinós recorre la frontera terrestre entre els dos països, bordejar l’espigó a través del mar és la única alternativa per a aquells que fugen de la misèria i de les guerres. El  6 de febrer de 2014, la desesperació empeny a unes 200 persones a intentar-ho.

Davant aquest fet, la Guàrdia Civil activa el “màxim nivell d’alerta” i es mobilitza el grup antidisturbis, entre d’altres unitats, per intentar evitar que aquestes persones arribin a territori espanyol. No obstant, no s’avisa ni a Salvament Marítim ni a la Creu Roja, com es fa habitualment quan hi ha persones a l’aigua que corren perill. No hi havia cap intenció de salvar-los.

Abatuts a sang freda

Davant la suposada “amenaça” que representava aquest grup de persones nedant en el mar – les quals no anaven armades en absolut -, la Guàrdia Civil prepara material antidisturbis: escopetes, escuts, cascs i pots de fum. Al veure que aquestes persones avançaven, els agents policials van començar a disparar pilotes de goma, agreujant la ja difícil situació de les persones que nedaven desesperades.

El resultat: 15 persones mortes. Els supervivents ferits, lluny de ser atesos, van ser retornats immediatament a la policia marroquí, ometent el procés legal que està previst per aquests casos. Moltes de les persones que aquell dia van intentar arribar nedant a territori espanyol podrien complir els requisits per ser considerades refugiades, i per tant amb dret a ser acollides en un altre país. Lluny d’això, van ser abatudes per la Guàrdia Civil.

El màxim responsable de les forces de seguretat de l’Estat en aquell moment, Jorge Fernández Díaz, no va dimitir com a Ministre de l’Interior i va negar rotundament que s’haguessin disparat pilotes de goma. Les imatges enregistrades aquell dia, però, demostren tot el contrari.

 Un judici que mai va arribar a ser

Els fets van donar lloc a l’obertura d’un procediment judicial contra els agents implicats en els fets. El procés va ser en part impulsat per diverses organitzacions socials, que es van personar com a acusació popular. S’exigia una investigació exhaustiva dels fets i la depuració de possibles responsabilitats penals.

En el procés penal s’imputen 16 membres de la Guàrdia Civil. L’octubre de 2015, però, la jutgessa del cas, Maria del Carmen Serván, ordena l’arxiu provisional de la causa. L’arxiu es basava principalment en la consideració per part de la jutgessa de que els agents havien utilitzat el material antidisturbis amb una intenció merament “disuasòria” i amb l’únic objectiu de detenir l’avanç de les persones que intentaven arribar a territori espanyol. Serván va considerar també que les víctimes no eren “persones en perill que necessitessin ajuda segons el Conveni Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana en el Mar”. Aquest Conveni obliga a prestar auxili a qualsevol persona sinistrada en el mar, independentment de la nacionalitat o situació jurídica de tal persona, i a tractar-les amb humanitat.

Addicionalment, la jutgessa va considerar que la mort de les persones que es van ofegar aquell dia davant la platja de Tarajal va ser conseqüència del “risc que van assumir les víctimes a l’entrar il·legalment en territori espanyol, de nit, en allau humana i amb vestint gran quantitat de roba”. La conclusió a la que va arribar Serván va ser que l’ús de la força per part de la Guàrdia Civil el dia dels fets estava legitimat per la seva obligació de protegir la frontera espanyola.

No deixa de ser curiós l’ús de la paraula “protegir” en aquest context. El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix aquest verb com a “resguardar una persona, animal o cosa d’un perjudici o perill”. Un no pot evitar preguntar-se quin perill representaven un grup de persones desarmades, desprotegides i suficientment desesperades com per posar la seva vida en tan greu perill. Però el vocabulari utilitzat en la sentència no és en absolut casual. L’ús continu i repetit del terme “immigrants” pretén realitzar un etiquetatge de les víctimes. Així doncs, es té més en compte el fet de que eren immigrants que el fet de que eren, abans que res, persones. Resulta evident l’intent de despersonalització de les víctimes a fi de justificar la seva matança.

 Fronteres vs. Persones

No obstant, les organitzacions de drets humans que es van personar com a acusació no es rendeixen i intenten ara la reobertura del procés judicial. Saben que una sentència condemnatòria, en aquest cas, és de vital importància. Asseure als agents implicats a la banqueta dels acusats i declarar-los penalment responsables hagués servit per enviar missatge de prevenció general: aquest tipus d’actuacions són il·legals.

No obstant, la resolució judicial dóna carta blanca a la Guàrdia Civil. El seu missatge és clar: tot val per defensar les fronteres d’Espanya i evitar que hi entrin persones que fugen de les atrocitats, de la persecució, de la misèria. Persones que, en definitiva, molesten al govern. L’efecte de la sentència és, doncs, tot el contrari. És més, l’actuació de la Guàrdia Civil ha estat emulada en altres països, com Hongria o Bulgària, les forces de seguretat dels quals també han actuat de manera similar contra els refugiats provinents de Síria.

Sembla que les fronteres són considerades més valuoses i més dignes de protecció que la vida humana. La pregunta del milió és, no obstant, en quin moment vam començar a permetre que això fos així. I encara més important: fins quan ho seguirem permetent?

Clica aquí per a veure el teaser del documental.

Clica aquí per  a veure el documental sencer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s